A la muntanya

by Tàpera

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
01:54
Instrumental
2.
Un dia nou se’ns ha engolit, un sol matiner empenta el món, els camps verds i florits replet l'aljub d'aigües d'abril. Un núvol alt vigila el jardí, la Mola de Segart hen’s guarda aquí vivint sota l'arc de sant Martí, tot el past brossa d'ahir. Un fum de colors esguitant el cel, L'óreig del mar refresca el món, Els amics pugen pel camí Que ens durà fins al huité cel. Amb el goig que eixampla el cor, bufant flaires de ges-mil per l’avall passeja el tro, segau tots benvinguts. La figuera ens dona el fruït, Al poüet s’escolta el mar, un mussol canta "bu bú", olor a terra mullada, Quin olor a muntanya que fa.
3.
Quan les ombres vinguen fèrtils carregades de tenebres i m’amollen al damunt un cadàver d’ incerteses, posaré l’esquena recta com si fos davant el mestre per sostindre el pes de coses que ara hui no puc entendre. Quan les ombres vinguen bordes per llençar-me un feix de greuges correré descalç la cursa pels estadis de les penes, i en girar una revolta entre tolls, barrancs i sèquies, comprendré com certes ombres es nodreixen d’àngels febles. Correré llavors més ràpid des d’ Esparta fins Atenes per a dir-li als sacerdots que podem guanyar els perses, i si el joc d’una pregunta m’amenaça per darrere a l’Esfinx faré saber que la glòria és dels atletes. Correré llavors més lliure sense el pes de les cadenes i a l’altar de la saviesa deixaré un present d’ofrenes. I llavors no hauré de córrer per poder anar ben destre, sols hauré de caminar, com el sol, el cel i el vespre. Si les ombres venen fosques com tronades de setembre trobaran en mi un arcàngel sense por a les fronteres.
4.
Més lluny… Més lluny de les arbredes verdes i dels amplis cabdals d´aigua avança amb l´ànima sota el braç com qui porta una viena de pà recent cuita, encara cruixent. Més lluny… Enllà les canyes braves que indiquen el camí de l´aigua, allà on s´acaba el terme de terra que deixa lloc a la mar, on estels cauen sense fer bac i el sol no veu horitzó on aguaitar… Més lluny… Més lluny de les arbredes verdes i dels amplis cabdals d´aigua, allí… Era allí si el coneixement s´esvaia per inèrcia, allí era si igual donava saltar que soterrar, escoltar què fer, posem per cas que allí seria quan confià l´heroi la seua ànima a la dansa dels el·lements.
5.
04:22
com un tràfec de sandàlies per les rutes de l'amor; com la vespra sense núvols de jornades de plaer; com un cel pintat de rojos per les ales dels pardals. estilisme d'espardenya i un beset per berenar; poesia entre les cames perseguint un cul de Pasqua; confessions a quatre veles, lluna gran, carrers banyats. dolça eterna simfonia de la pell adolescent; un grapat d'arena als peus i uns camins per passejar; tarongers oberts en flor i un desig que al vent desperta. un empelt de llum als ulls al racó de la memòria; estació d'enllaç dels nervis i un carnet d'identitat; la vesprada que em revela la cançó que habita en mi. en abril seré persona; en abril seré, Senyor, oració de sèquia plena, partitura de la nit, la ressaca d'una aurora, primavera de demà.
6.
Gemegava el teu nom al vell mig de la fosca, et crida naufrag en la immensitat del mar, et cercava en els somnis i no hi aparegueres, quedí eixut per no trobar el teu oasi i em vaig sentir morir gemegant el teu nom i em vaig sentir morir gemegant el teu nom
7.
De vegades és la mar què resona Amb velles perles de seda mullada. Canta al nou navegant de terra ferma, Li acarona els oïts amb llençols blancs. De vegades és verda, blava, de miil colors, allargant-se suau, suau Com una gran catifa de saviesa, que ens abasta i estesa sempre espera, sempre ens espera. viatja la vida dalt d'una ona de clara escuma i lleugera volada, el vent a la cara, fresca besada. el vent a la cara, fresca besada. De vegades és la mar qui escolta esculls a flor d'aigua que la bressolen, La nostra mar, mar amerada el vent a la cara, fresca besada. viatja la vida dalt d'una ona de clara escuma i lleugera volada, El vent a la cara, fresca besada. El vent a la cara, fresca besada.
8.
04:38
Carrer mullat ara desert de gent, que menut em fas, que perdut em tens, torres de babel a la gran Babilon, altre dia més, pantexant-te soc, a un racó so d'acordió, notes d'altres dies, d'altres temps evocant-me emocions fent-me somiar despert, que navegue un veler mar enllà, cançó en dins, navegant un veler mar enllà, cel en dins Pels núvols de cotó-en-pè traçant rutes pels somnis. Navegava un veler, mar enllà, mar enllà,cel en dins. quant grimpa el sol per l'horitzó, tot es d'or, ai! quin tresor, al mig dia busquem l'ombriu l'aire es calent, si ens bufa de ponent, a la muntanya brolla el riu dolça remor, canta l'estiu, i a la nit: mar de plata, vela blanca, lluna de marfil. Navegant un veler mar enllà, cançó en dins, navegant un veler mar enllà, cel en dins Pels núvols de cotó-en-pèl traçant rutes pels somnis. On brolla el riu canta l'estiu. Mar de plata, vela blanca, lluna de marfil.
9.
05:37
M'ha dit el vent que enllà les pedres canta el riu un mantra solitari de records i llunes. Escolte el riu i sent la pluja caure a la muntanya on brolla el pare Ganges. Hauré d'emprendre el salt més lluny d'aquest país i beure l'aigua viva de les fonts més pures. Quin llarg camí fins abastir Babel de pedres i cudols, de fam i planys. M'emporte de viatge un màstil i sis cordes, Babel m'espera i amb un pas comence senda. serà el meu cos un mapa per etapes i a la mirada portaré oracions. M'ha dit el cel que un monstre absurd es menja la torre i a la nit les gents es toquen i parlen entre si. La llengua es gasta per besar i cada dia desdejunen gaudi. desdejunen gaudi. Deserts socarrimats d'arena calda i tempestats al cor em traçaran la senda, Em sobren mans i cor per construir la torre més universal de totes. Quin llarg camí fins abastir Babel de pedres i cudols, de fam i planys. Enllà Babel s'escampa el món i sé que en mi vindran les pedres de la torre No em cal la llengua, ni tampoc els ulls; m'emporte un riu de sensacionsi d'homes. Quin llarg camí fins abastir Babel de pedres i cudols, de fam i planys. M'emporte de viatge un màstil i sis cordes, Babel m'espera i amb un pas comence senda. serà el meu cos un mapa per etapes i a la mirada portaré oracions.
10.
instrumental

credits

released December 7, 2013

license

all rights reserved

tags

about

Tàpera Rafelbuñol, Spain

contact / help

Contact Tàpera

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Tàpera, you may also like: