1. |
Llar del sol
01:54
|
|
||
|
Instrumental
|
||||
2. |
A la muntanya
03:43
|
|
||
|
Un dia nou se’ns ha engolit,
un sol matiner empenta el món,
els camps verds i florits
replet l'aljub d'aigües d'abril.
Un núvol alt vigila el jardí,
la Mola de Segart hen’s guarda aquí
vivint sota l'arc de sant Martí,
tot el past brossa d'ahir.
Un fum de colors esguitant el cel,
L'óreig del mar refresca el món,
Els amics pugen pel camí
Que ens durà fins al huité cel.
Amb el goig que eixampla el cor,
bufant flaires de ges-mil
per l’avall passeja el tro,
segau tots benvinguts.
La figuera ens dona el fruït,
Al poüet s’escolta el mar,
un mussol canta "bu bú",
olor a terra mullada,
Quin olor a muntanya que fa.
|
||||
3. |
El jove heroi
03:41
|
|||
|
Quan les ombres vinguen fèrtils
carregades de tenebres
i m’amollen al damunt
un cadàver d’ incerteses,
posaré l’esquena recta
com si fos davant el mestre
per sostindre el pes de coses
que ara hui no puc entendre.
Quan les ombres vinguen bordes
per llençar-me un feix de greuges
correré descalç la cursa
pels estadis de les penes,
i en girar una revolta
entre tolls, barrancs i sèquies,
comprendré com certes ombres
es nodreixen d’àngels febles.
Correré llavors més ràpid
des d’ Esparta fins Atenes
per a dir-li als sacerdots
que podem guanyar els perses,
i si el joc d’una pregunta
m’amenaça per darrere
a l’Esfinx faré saber
que la glòria és dels atletes.
Correré llavors més lliure
sense el pes de les cadenes
i a l’altar de la saviesa
deixaré un present d’ofrenes.
I llavors no hauré de córrer
per poder anar ben destre,
sols hauré de caminar,
com el sol, el cel i el vespre.
Si les ombres venen fosques
com tronades de setembre
trobaran en mi un arcàngel
sense por a les fronteres.
|
||||
4. |
L'altre heroi
04:43
|
|
||
|
Més lluny…
Més lluny de les arbredes verdes
i dels amplis cabdals d´aigua
avança amb l´ànima sota el braç
com qui porta una viena de pà
recent cuita, encara cruixent.
Més lluny…
Enllà les canyes braves
que indiquen el camí de l´aigua,
allà on s´acaba el terme de terra
que deixa lloc a la mar,
on estels cauen sense fer bac
i el sol no veu horitzó on aguaitar…
Més lluny…
Més lluny de les arbredes verdes
i dels amplis cabdals d´aigua,
allí…
Era allí si el coneixement
s´esvaia per inèrcia,
allí era si igual donava
saltar que soterrar,
escoltar què fer,
posem per cas que allí seria
quan confià l´heroi la seua ànima
a la dansa dels el·lements.
|
||||
5. |
Abril
04:22
|
|
||
|
com un tràfec de sandàlies
per les rutes de l'amor;
com la vespra sense núvols
de jornades de plaer;
com un cel pintat de rojos
per les ales dels pardals.
estilisme d'espardenya
i un beset per berenar;
poesia entre les cames
perseguint un cul de Pasqua;
confessions a quatre veles,
lluna gran, carrers banyats.
dolça eterna simfonia
de la pell adolescent;
un grapat d'arena als peus
i uns camins per passejar;
tarongers oberts en flor
i un desig que al vent desperta.
un empelt de llum als ulls
al racó de la memòria;
estació d'enllaç dels nervis
i un carnet d'identitat;
la vesprada que em revela
la cançó que habita en mi.
en abril seré persona;
en abril seré, Senyor,
oració de sèquia plena,
partitura de la nit,
la ressaca d'una aurora,
primavera de demà.
|
||||
6. |
Gemegant el teu nom
02:14
|
|
||
|
Gemegava el teu nom
al vell mig de la fosca,
et crida naufrag
en la immensitat del mar,
et cercava en els somnis
i no hi aparegueres,
quedí eixut
per no trobar el teu oasi
i em vaig sentir morir
gemegant el teu nom
i em vaig sentir morir
gemegant el teu nom
|
||||
7. |
Devegades es la mar
03:37
|
|
||
|
De vegades és la mar què resona
Amb velles perles de seda mullada.
Canta al nou navegant de terra ferma,
Li acarona els oïts amb llençols blancs.
De vegades és
verda, blava, de miil colors,
allargant-se suau, suau
Com una gran catifa de saviesa,
que ens abasta i estesa
sempre espera,
sempre ens espera.
viatja la vida dalt d'una ona
de clara escuma i lleugera volada,
el vent a la cara, fresca besada.
el vent a la cara, fresca besada.
De vegades és la mar qui escolta
esculls a flor d'aigua
que la bressolen,
La nostra mar, mar amerada
el vent a la cara, fresca besada.
viatja la vida dalt d'una ona
de clara escuma i lleugera volada,
El vent a la cara, fresca besada.
El vent a la cara, fresca besada.
|
||||
8. |
Un veler
04:38
|
|
||
|
Carrer mullat ara desert de gent,
que menut em fas, que perdut em tens,
torres de babel a la gran Babilon,
altre dia més, pantexant-te soc,
a un racó so d'acordió,
notes d'altres dies, d'altres temps
evocant-me emocions
fent-me somiar despert,
que navegue un veler
mar enllà, cançó en dins,
navegant un veler
mar enllà, cel en dins
Pels núvols de cotó-en-pè
traçant rutes pels somnis.
Navegava un veler,
mar enllà, mar enllà,cel en dins.
quant grimpa el sol per l'horitzó,
tot es d'or, ai! quin tresor,
al mig dia busquem l'ombriu
l'aire es calent, si ens bufa de ponent,
a la muntanya brolla el riu
dolça remor, canta l'estiu,
i a la nit: mar de plata,
vela blanca, lluna de marfil.
Navegant un veler
mar enllà, cançó en dins,
navegant un veler
mar enllà, cel en dins
Pels núvols de cotó-en-pèl
traçant rutes pels somnis.
On brolla el riu canta l'estiu.
Mar de plata, vela blanca,
lluna de marfil.
|
||||
9. |
Babel
05:37
|
|
||
|
M'ha dit el vent que enllà les pedres canta el riu
un mantra solitari de records i llunes.
Escolte el riu i sent la pluja caure
a la muntanya on brolla el pare Ganges.
Hauré d'emprendre el salt més lluny d'aquest país
i beure l'aigua viva de les fonts més pures.
Quin llarg camí fins abastir Babel
de pedres i cudols, de fam i planys.
M'emporte de viatge un màstil i sis cordes,
Babel m'espera i amb un pas comence senda.
serà el meu cos un mapa per etapes
i a la mirada portaré oracions.
M'ha dit el cel que un monstre absurd es menja la torre
i a la nit les gents es toquen i parlen entre si.
La llengua es gasta per besar
i cada dia desdejunen gaudi. desdejunen gaudi.
Deserts socarrimats d'arena calda
i tempestats al cor em traçaran la senda,
Em sobren mans i cor per construir la torre
més universal de totes.
Quin llarg camí fins abastir Babel
de pedres i cudols, de fam i planys.
Enllà Babel s'escampa el món i sé
que en mi vindran les pedres de la torre
No em cal la llengua, ni tampoc els ulls;
m'emporte un riu de sensacionsi d'homes.
Quin llarg camí fins abastir Babel
de pedres i cudols, de fam i planys.
M'emporte de viatge un màstil i sis cordes,
Babel m'espera i amb un pas comence senda.
serà el meu cos un mapa per etapes
i a la mirada portaré oracions.
|
||||
10. |
Bressol de lluna
02:06
|
|
||
|
instrumental
|
||||
If you like Tàpera, you may also like:
Mind, Man, Medicine
by The Secret Sisters
The Alabama duo's fifth album exults in dusty Americana, showcasing rich vocal harmonies alongside blissful folk instrumentation.
go to album
More contemplative folk from the Minnesota singer-songwriter, sustained by raw full-band arrangements and philosophical lyrics.
go to album
Irish singer-songwriter Oisin Leech's acoustic folk music is characterized by its muted beauty and intimate, solitary quality.
go to album
Various Artists - Gaza Calling
by Nuovo Canzoniere Partigiano
featured on Bandcamp Radio Mar 15, 2024
go to album
Space Bath
by Sami Freeman, feat. James Jackson, Beaunoise, Mia Pixley
A gorgeous journey through a kaleidoscopic array of sonic approaches melted together that feels old and new at the same time.
go to album
Ship To Shore
by Richard Thompson
The legendary Richard Thompson's new solo album exemplifies his many musical paths, from pop and cabaret to jazz to traditional folk.
go to album
Sparkling and knotty indie rock from this Australian group with interlocking guitars and shifting rhythms.
go to album
